dijous, 19 d’agost del 2010

Fitxa Aloe Vera

Nom vulgar: Àloe

Nom científic: Aloe vera (L.) Burn


Família: Liliàcies


Hàbitat: Originària de l'Índia, pot trobar-se naturalitzada en el nord d'Àfrica i més rarament en el sud d'Europa.


Cultiu a casa: Per cultivar l’àloe vera cal evitar l’excés d’aigua i el fred per sota dels 10 ºC. Per tant en un clima com el nostre caldrà protegir-la a l’hivern. És una planta molt resistent a les plagues i a la falta d’aigua. Necessita un substracte amb bon drenatge i lleugerament àcid. La posarem en un lloc ben assoleiat.


Característiques: Planta perenne de fins a 60 cm d'alçada. Fulles suculents en roseta basal, lanceolades, abraçadores amb el marge cobert d'espines, glauques i amb tons rogencs. Flors grogues, acampanades, penjants, de fins a 2,5 cm de longitud en espigues terminals sobre tiges cilíndriques, llenyosos sense fulles. Fruit en càpsula.


Components actius

  • Àcids: glutamínic, aspàrtic, aloètic, fòrmic, palmític i esteàric. (Planta) ascòrbic (Fulles)
  • Olis essencials: Cineol, cariofilé, pinè,
  • Minerals: calci, magnesi, potassi, zinc, fòsfor, manganés, alumini, (Fulles)
  • Aminoàcids : Aloïna, aloesina, arginina, barbaloïna, glicina, glutamina, histidina, serina (Planta) Tiamina

Recol·lecció i conservació:

Les fulles es poden recollir cada 6 mesos. S'ha de retirar només unes 2 o tres fulles per planta. Dels àloes s'utilitza el sèver per a l'elaboració de productes medicinals. El sèver s'obté a partir de la saba de les fulles. La seva extracció és molt antiga i es remunta a l'època dels àrabs. Es realitza una incisió i es recull el líquid que traspua de la mateixa. Este es condensa per mitjà de calor i, una vegada solidificat, serveix per a realitzar preparacions que es presenten fonamentalment en forma d'extractes, pols seca, tintura mare, càpsules o comprimits.

Usos

No sol prendre's la planta directament, ja que internament, sinó es respecten les dosis, pot resultar mortal i, en ús extern pur, pot danyar la pell. Per tant abans d’utilitzar-la haurem d’aprendre a fer-ne els preparats específics segons el seu ús final.

En el seu ús intern, l’aloe es s’utilitza com a digestiu i colagog (drenatge dela bilis) i laxant i purgant però és imperatiu no sobrepassar la dosi de 0.5 gr per dia.

Pel seu ús extern l’aloe té propietats antisèptiques, bactericides, antiinflamatòries , hidratants i regeneradores. Aplicat sobre la pell, resulta ser un dels millors remeis contra la curació de les ferides, llagues, úlceres, cremades, picadures d'insectes etc. es per això que entra en la composició de moltes cremes per a la cura de la pell, havent demostrat el seu poder de curació en la psoriasi i acné juvenil. També s’utilitza com a dentifrici, molt útil en casos de gingivitis, aftes i altres afeccions de la boca, així com per realitzar gargarismes per combatre les angines.

Informació extreta de: www.botanical-online.com i www.elaloevera.com